125 respostes repartides en 12 temes, de la fitxa tècnica al manteniment. Estan escrites amb xifres concretes i diuen també quan no convé una cosa: si la resposta honesta és que no necessites el nostre producte més car, això és el que llegiràs.
125 preguntes
Materials, fibra, base i el significat de cada dada de la fitxa tècnica.
És un teixit format per fibres sintètiques cosides sobre una base tèxtil que després es recobreix pel revers per fixar-les. Visualment imita una gespa natural acabada de segar, però no és un ésser viu: no creix, no necessita aigua ni nutrients i no es podreix. Es fabrica en rotlles, habitualment de 2 i 4 metres d'amplada, i es talla a mida per a cada instal·lació.
La fibra sol ser de polietilè (PE), que és la que dona l'aspecte natural i el tacte suau. El thatch —el rinxol curt de la base que imita l'herba seca— és normalment de polipropilè (PP), més rígid i econòmic. En instal·lacions esportives de molt desgast de vegades s'utilitza niló (poliamida), molt més resistent però més aspre i car. La base està formada per una malla teixida de polipropilè i un recobriment de làtex SBR o de poliuretà que subjecta les puntades.
És la capa de fibra curta i arrissada, generalment de to marró o beix, que es teixeix entre les fibres verdes. Compleix dues funcions: imita l'herba seca que hi ha a la base de qualsevol gespa real, cosa que evita l'efecte «catifa d'un sol verd», i sosté les fibres llargues perquè es mantinguin verticals. Una gespa sense thatch s'identifica com a artificial molt abans.
El dtex és el pes en grams de 10.000 metres d'una fibra. Tradueix el gruix de cada filament: com més dtex, més gruixut i resistent és cada bri. En gespa residencial de gamma mitjana-alta l'habitual és entre 10.000 i 14.000 dtex. Per si sol no n'hi ha prou: un dtex alt amb poca densitat dona una gespa clara amb fibres gruixudes.
És el nombre de flocs de fibra per metre quadrat, expressat en puntades/m². S'obté multiplicant les puntades per metre lineal pel nombre de fileres per metre. Com a referència: per sota de 15.000 és gamma bàsica; entre 16.000 i 19.000, gamma mitjana; a partir de 20.000, gamma alta. És l'indicador que millor prediu si la gespa continuarà presentable als cinc anys.
La galga (gauge) és la separació entre les fileres de costura, mesurada en polzades. Les més comunes en gespa decorativa són 3/8" (9,5 mm) i 5/8" (15,9 mm). Com més petita és la galga, més juntes estan les fileres i més densa resulta la gespa amb les mateixes puntades per metre lineal.
Es refereix a la secció transversal del filament, que determina com es comporta quan es trepitja. Les fibres rectes simples s'ajeuen amb facilitat; les de secció en C, S, V o W incorporen nervis que actuen com una molla i tornen la fibra a la posició vertical. Aquesta «memòria elàstica» és la diferència tècnica principal entre una gespa de gamma mitjana i una de gamma alta.
Suma la fibra i la base, i és la dada més difícil de maquillar: si hi ha més grams, hi ha més material. Orientativament, 1.500-2.000 g/m² correspon a gamma bàsica, 2.200-2.800 g/m² a gamma mitjana i 2.900-3.600 g/m² a gamma alta. Quan dues fitxes tècniques semblen equivalents, el pes sol desempatar.
La base de làtex SBR amb perforacions és l'estàndard i funciona bé en la majoria d'instal·lacions. La base de poliuretà permet una permeabilitat total —drena per tota la superfície, no només pels forats—, aguanta millor la humitat permanent i no es degrada amb l'orina. Encareix el producte uns 2-3 €/m² i val la pena sobretot amb mascotes o en zones de pluja intensa.
Un producte que declari complir la norma EN 71-3 està lliure de metalls pesants per sobre dels límits fixats per a joguines infantils. És la referència que convé exigir, sobretot si hi haurà nens o mascotes. Demana sempre la fitxa tècnica o el certificat: l'absència d'aquesta menció ja és en si mateixa un senyal.
Les fibres sintètiques es fonen amb la calor i poden cremar. Per això existeix la classificació de reacció al foc segons la norma EN 13501-1; en gespa decorativa l'habitual és Cfl-s1. La sorra de sílice com a llast millora el comportament davant del foc. A la pràctica, els danys vénen gairebé sempre de brases de barbacoa o burilles, no d'un incendi.
Pot desprendre una lleugera olor de plàstic durant els primers dies, sobretot si el rotlle ha estat emmagatzemat i li toca el sol. Desapareix sola en una o dues setmanes. Una olor forta i persistent de productes químics no és normal: si apareix, convé reclamar al venedor.
Alçada, densitat, color i quin model encaixa amb cada ús.
De 20 a 30 mm per a zones de pas intens, terrasses i balcons, on interessa que la fibra no s'ajegui. De 35 a 45 mm és el rang més equilibrat i el més venut per a jardins residencials: sembla natural i continua sent còmode. Per sobre de 45 mm l'aspecte és molt frondós, però la fibra s'ajeu abans on es trepitja, així que convé reservar-la per a zones decoratives.
La densitat. Una gespa de 40 mm poc densa es veu clara tan bon punt la fibra s'ajeu; una de 30 mm ben densa aguanta molt millor i resulta més natural. Amb el mateix pressupost, puja la densitat abans que l'alçada.
Per a un jardí residencial d'ús diari, el rang de 30 a 40 mm amb una densitat a partir de 18.000 puntades/m² i garantia de color de 10 anys o més cobreix bé la majoria de casos. Si el jardí és la vista principal de la casa i es trepitja poc, pujar a 45 mm millora l'aspecte; si hi ha nens, mascotes i taula de menjador exterior, quedar-se en 30-35 mm dona millor resultat a tres anys.
La que combini drenatge alt (a partir de 80 litres per hora i m²), alçada moderada de 30 a 40 mm i base perforada o de poliuretà. El drenatge evita que l'orina s'acumuli i generi olors; l'alçada moderada facilita la neteja. Per sobre de 45 mm els residus s'enreden entre les fibres i costa molt més mantenir-la.
Entre 20 i 30 mm. En una superfície petita una alçada gran no aporta realisme i en canvi complica el manteniment. Importa més el pes —entre 1,6 i 2,1 kg/m² davant dels 2,9 kg/m² d'una gespa alta—, perquè en un àtic hi pot haver limitació de càrrega, i el drenatge, ja que l'aigua no pot filtrar al terreny.
Busca fibra estabilitzada davant del clor, drenatge alt perquè s'assequi ràpid i alçada moderada de 25 a 35 mm. Convé fixar el perímetre amb adhesiu en lloc de claus metàl·lics, que s'oxiden amb l'aigua clorada o salada.
Mira quatre dades juntes: densitat (puntades/m²), pes total (g/m²), dtex i anys de garantia de color. Si el venedor no en publica alguna, normalment és perquè no afavoreix el seu producte. Físicament, una bona gespa té almenys tres tons de fibra, thatch marró a la base i les fibres es tornen a aixecar quan les dobleges amb la mà.
A Espanya qualsevol producte venut a un consumidor té 3 anys de garantia legal de conformitat. A banda, el fabricant ofereix una garantia comercial davant la decoloració per radiació ultraviolada: de 5 anys en gamma bàsica a 15 en gamma alta. En zones de molt de sol, com el litoral mediterrani, no convé baixar de 10 anys.
Depèn de l'ús. En una zona molt trepitjada, la diferència es nota a partir del tercer any: la fibra de gamma alta recupera la verticalitat i la bàsica no. En una zona decorativa que gairebé no es trepitja, la diferència és sobretot estètica i pot no compensar. Per a una superfície gran i poc visible, una gespa mitjana ben instal·lada rendeix més que una prèmium mal instal·lada.
Sota el sol intens del sud d'Europa, els verds molt saturats delaten de seguida que la gespa és artificial. Els tons amb base verd oliva, una mica més apagats i grisencs, s'integren millor en jardins mediterranis amb graves clares, oliveres o murs emblanquinats. En canvi, en interiors o en zones de poca llum, un verd més viu resulta més agradable.
Sí, i és molt recomanable: cap pantalla no reprodueix fidelment el color ni permet jutjar el tacte. Sol·licita dues o tres mostres i compara-les al teu propi jardí, a diferents hores del dia. La mateixa gespa es veu molt diferent al migdia i al capvespre.
Porta'ls tots dos a la mateixa unitat: preu per m² amb IVA inclòs. Després compara densitat, pes total i anys de garantia, i comprova si el pressupost inclou la preparació de la base, la malla antiherbes, les juntes i el material de fixació. La major part de les diferències de preu entre instal·ladors és en allò que no apareix a la primera línia.
Quants metres demanar, quant costa i què entra en el preu.
Mesura la llargada per l'amplada de cada zona i suma les superfícies. A aquest total convé afegir-hi entre un 5 % i un 15 % de marge: els rotlles vénen en amplades fixes de 2 o 4 metres i sempre hi ha retalls en cantonades, corbes i juntes. Un 5 % n'hi ha prou en un rectangle net; un 15 % és prudent amb formes irregulars. El marge és opcional: si les teves mesures ja l'inclouen, marca «Sense marge» i es demanaran els metres exactes.
Perquè la gespa es talla al llarg d'un rotlle d'amplada fixa. Si necessites una franja de 3 metres d'amplada, cal tallar-la d'un rotlle de 4 i el metre sobrant ja està pagat. A més, tots els rotlles s'han de col·locar amb la fibra en el mateix sentit, cosa que limita l'aprofitament dels retalls.
El de 4 metres deixa menys juntes i un acabat millor, i surt més a compte si la teva superfície fa 4 metres o més en alguna direcció; a canvi, pesa molt (uns 100 kg en 10 metres lineals) i cal ser dues persones. El de 2 metres és més manejable per a accessos estrets, escales o balcons, però genera el doble de juntes.
Resta només els elements grans i de forma regular, com una piscina de 8 × 4 metres. Un arbre aïllat o un parterre petit no convé restar-los: el tall al voltant genera més residu del que estalvies, i quedar-se curt és el pitjor escenari possible.
És l'error més car. Una reposició posterior pot venir d'una altra partida de fabricació i notar-s'hi una diferència de to que no té solució. Per això sempre convé arrodonir a l'alça i guardar els retalls grans: d'aquí a uns anys serviran per reparar una zona malmesa amb exactament el mateix to.
A Espanya, orientativament: de 9 a 15 €/m² en gamma bàsica, de 15 a 25 €/m² en gamma mitjana-alta i de 30 a 40 €/m² en gamma elit, sempre amb IVA inclòs. Per sota de 10 €/m² s'està comprant poca fibra i garanties curtes, cosa que pot ser perfectament raonable segons l'ús.
La instal·lació professional a Espanya volta els 10-20 €/m² i inclou la retirada del terreny existent, la preparació i compactació de la base, la col·locació, les juntes i la fixació. Sobre una superfície dura ja existent, com una terrassa, la feina és molt menor i molts clients la fan ells mateixos.
A mitjà termini, normalment sí. Una gespa natural en clima mediterrani consumeix de l'ordre de 600 litres d'aigua per m² i any, més segues setmanals en temporada, adobament i tractaments. L'artificial suposa un desemborsament inicial més gran i cap cost d'aigua durant 10-15 anys. El punt d'equilibri sol situar-se entre el quart i el setè any, segons el preu de l'aigua i si contractaves o no la sega.
En clima mediterrani, mantenir 50 m² de gespa natural consumeix aproximadament 30.000 litres l'any. La gespa artificial no requereix reg; només s'esbandeix puntualment per retirar la pols, cosa que suposa uns quants centenars de litres anuals.
El preu per m² cobreix únicament el rotlle de gespa. A banda, cal comptar la malla antiherbes, la banda d'unió i l'adhesiu per a les juntes, els claus o l'adhesiu de perímetre i, si escau, la sorra de sílice i la base de tot-u. En una instal·lació domèstica típica, aquest material accessori suposa entre un 10 % i un 20 % addicional.
Preparació de la base, talls, juntes i errors que surten cars.
Sí en superfícies dures i regulars —terrasses, balcons, patis de formigó— i en jardins petits de forma rectangular. En jardins grans, amb desnivells o moltes corbes, la preparació de la base és el punt crític i sol compensar contractar un instal·lador: una mala compactació es nota al cap de pocs mesos en forma d'ondulacions.
Cúter amb fulles de recanvi, cinta mètrica, regle o llistó recte, raspall de pues sintètiques, malla antiherbes, banda d'unió, adhesiu de poliuretà i claus en U o adhesiu de perímetre segons el tipus de terra. Sobre terra, a més, calen tot-u, sorra d'anivellament i una placa compactadora, que es lloga per hores.
Per a 20 m² sobre terra, entre 8 i 12 hores de feina repartides en dos dies, perquè cal deixar reposar la gespa 24 hores abans de tallar-la. Sobre una superfície dura ja existent, la mateixa superfície es resol en 3 o 4 hores.
Sí, i no n'hi ha prou de segar-la: cal retirar la gleva sencera, amb arrels, o tornarà a brotar per les juntes. L'habitual és excavar entre 8 i 10 centímetres, eliminar arrels i pedres i substituir-los per una base de tot-u compactat.
Sí, i és la instal·lació més senzilla. N'hi ha prou de netejar bé la superfície, eliminar la molsa i les restes de greix i comprovar que l'aigua evacua cap a un desguàs. Si el terra és molt dur i busques confort en trepitjar, s'hi pot afegir una base esmorteïdora d'escuma d'uns 10 mm.
També, sempre que la fusta estigui en bon estat i ben ventilada per sota. El risc és atrapar humitat entre la tarima i la gespa, cosa que accelera la podridura de la fusta. Convé fer servir una gespa de drenatge alt i no segellar del tot el perímetre, perquè el conjunt respiri.
Es pot, però és la causa principal de les instal·lacions que fallen. Sense una base compactada i anivellada, el terreny s'assenta de manera desigual i al cap de pocs mesos apareixen ondulacions i enfonsaments que ja no tenen solució sense aixecar-ho tot.
Sobre terra, sí. Impedeix que les llavors germinin i travessin la gespa per les juntes, que és sempre per on apareixen. Fes servir un geotèxtil d'uns 100 g/m²: per sota de 90 g/m² les arrels més agressives el perforen. Sobre formigó o rajola no cal.
No sempre. En gespes de qualitat amb bona memòria elàstica no és imprescindible. Sí que és recomanable en superfícies grans, zones de molt de pas i amb mascotes: fa de llast al rotlle, manté la fibra vertical i millora el comportament davant del foc. La dosi habitual és de 4 a 6 kg/m².
Tots en el mateix sentit de fibra. Si se'n gira un 180°, el color es veu diferent segons la llum i la junta es nota de manera permanent. A més, convé orientar la fibra cap al punt des del qual més es veu el jardí —normalment la casa o la terrassa—, perquè a contrafibra el verd es percep més intens.
Talla sempre pel revers, entre dues línies de puntades i amb fulla nova. Col·loca la banda d'unió centrada sota totes dues peces, aplica l'adhesiu en cordons en ziga-zaga i deixa 2-3 mm de separació entre peces perquè puguin dilatar amb la calor. Abans que l'adhesiu s'assequi, aixeca amb els dits les fibres que hi hagin quedat atrapades.
Perquè arriba amb les marques de l'enrotllament del transport. Estès al sol entre 24 i 48 hores, la fibra recupera la seva posició i el rotlle s'assenta. Tallar abans d'aquest repòs porta a prendre mesures sobre un material que encara es mourà.
Sí, fins a pendents moderats. Per sobre d'un 15-20 % convé reforçar la fixació a la part alta i fer servir més claus, perquè el pes de la mateixa gespa tendeix a desplaçar-la amb el temps. En talussos pronunciats és preferible recórrer a un instal·lador amb experiència.
Es fa un tall en creu aproximat, s'ajusta a poc a poc i es remata deixant 2-3 cm de marge al voltant del tronc perquè l'arbre pugui engruixir-se. Aquest marge es pot cobrir amb grava decorativa o escorça, que a més facilita el reg de l'arbre.
Primavera i tardor. Evita les hores centrals de juliol i agost: per sobre de 45 °C de temperatura superficial l'adhesiu cura massa ràpid i la gespa dilata, de manera que en refredar-se es contrau i obre les juntes. A l'hivern, amb fred intens, el rotlle triga més a assentar-se i la fibra és menys flexible.
En terreny natural amb bona filtració, no: la base perforada de la gespa i el tot-u evacuen bé. Cal preveure drenatge quan el terreny és argilós i reté aigua, o en superfícies dures sense pendent. En tots els casos convé deixar una caiguda de l'1-2 % cap al punt de desguàs.
Raspallat, neteja, taques i quins productes no s'han de fer servir mai.
Un raspallat a contrapèl cada un o dos mesos en zones de pas, un esbandit amb mànega cada dos o tres mesos per retirar la pols i la retirada de fulles quan toqui. Per a un jardí de 40 m² són unes 4-6 hores l'any, davant de les 40-60 hores que exigeix només la sega d'una gespa natural equivalent.
Cada un o dos mesos en zones de pas i dues o tres vegades l'any en zones decoratives, sempre a contrapèl i amb pues sintètiques. No facis servir mai un raspall metàl·lic: ratlla i talla el filament. És l'operació més eficaç i la que menys gent fa.
No és recomanable. L'aigua a alta pressió aixeca la fibra de la base, pot desprendre el làtex i desplaça la sorra de sílice, si n'hi ha. Fes servir una mànega amb pressió normal, que n'hi ha prou per a la pols i les restes habituals.
Gairebé totes surten amb aigua tèbia i sabó neutre si s'actua abans que s'assequin. Per a greix o oli, absorbeix primer amb paper i després fes servir detergent rentaplats. El xiclet es retira endurint-lo amb un glaçó i aixecant-lo amb una espàtula de plàstic. Per a pintura a l'oli, alcohol isopropílic en quantitat mínima, provant-ho abans en una cantonada poc visible.
Lleixiu, que decolora la fibra de manera irreversible; amoníac, que degrada el làtex de la base; dissolvents agressius com l'acetona o l'aiguarràs, que fonen el polietilè; i sal per desglaçar, que cristal·litza a la base i obstrueix el drenatge de manera permanent.
Només en zones d'ombra permanent amb humitat. No fan malbé la gespa, però rellisquen i l'enlletgeixen. Es prevenen assegurant un bon drenatge i retirant les fulles caigudes amb regularitat. Per tractar-ho, raspalla en sec i fes servir un antimolsa específic per a gespa artificial: els de teulades solen portar sals de coure que taquen.
Es retiren amb un bufador a potència mitjana o amb un rasclet de plàstic, mai metàl·lic. Sota arbres de fulla caduca convé fer-ho cada pocs dies: si les fulles es descomponen sobre la gespa aporten matèria orgànica que alimenta la molsa i les males herbes a les juntes.
El més segur és deixar que es fongui sol; la gespa no pateix pel gel. Si necessites netejar-la, fes servir una pala de plàstic sense arrossegar-la sobre la fibra. No hi tiris mai sal ni productes de desglaç.
Si la teva instal·lació en porta, convé revisar-la cada dos o tres anys, perquè migra cap a les zones baixes i una part es perd amb els esbandits. Separa la fibra amb els dits: s'hi hauria de veure sorra repartida. Si veus el làtex nu en una zona àmplia, reposa'n 2-3 kg/m² i raspalla.
Sí, amb productes específics per a gespa artificial o amb una solució d'aigua i vinagre blanc al 10 %, que neutralitza les olors sense fer malbé la base. Per a una desinfecció més exigent hi ha netejadors enzimàtics. Evita sempre el lleixiu i els desinfectants clorats concentrats.
A través de la fibra, no. Apareixen a les juntes i al perímetre, a partir de llavors que hi cauen a sobre i germinen en la matèria orgànica acumulada. S'arrenquen a mà amb facilitat. Una malla antiherbes ben instal·lada i la retirada periòdica de fulles redueixen molt el problema.
La gespa artificial no és aliment ni hàbitat, així que atrau força menys insectes que la natural. Les formigues poden niar sota la base si el terreny ja tenia formigueres, i surten per les juntes; es tracta amb esquer específic al perímetre. Els talps són molt poc freqüents perquè la malla i la base compactada en dificulten l'avanç.
Calor, pluja, mobles, barbacoes i convivència amb el dia a dia.
Sí, més que la gespa natural: en ple agost i a ple sol, una gespa fosca pot superar els 55 °C de temperatura superficial. Els tons amb verd oliva i les fibres amb tecnologia de refrigeració redueixen la diferència. Un reg ràpid amb mànega abaixa la temperatura de seguida, i una vela d'ombra resol el problema en terrasses molt exposades.
Menys que una rajola llisa, perquè la fibra genera fricció i l'aigua la travessa en lloc de quedar-se a la superfície. Tot i així, al voltant d'una piscina convé triar models amb base texturitzada. Cap gespa decorativa no substitueix un paviment antilliscant certificat si la normativa l'exigeix.
No directament. Una brasa caiguda fa un forat instantani i irreparable. Instal·la la zona de barbacoa sobre paviment o col·loca una planxa protectora àmplia sota l'aparell. El mateix val per a les burilles: són la segona causa de cremades puntuals.
Sí, però deixen marca si no es mouen mai. Una taula fixa al mateix punt durant anys acaba deixant una empremta permanent. N'hi ha prou de desplaçar lleugerament el mobiliari cada poques setmanes i raspallar la zona. Els mobles amb potes molt fines convé recolzar-los sobre protectors per repartir la càrrega.
Puntualment sí, tot i que un taló d'agulla concentra molta pressió i pot arribar a perforar la base en gespes de gamma bàsica. En zones on es prevegi aquest ús —una terrassa d'esdeveniments, per exemple— és preferible una gespa densa de fibra curta.
Sí, i és un dels seus avantatges: no hi ha fang, ni insectes, ni superfícies irregulars. Només convé evitar-ho en les hores de més calor sobre superfícies molt exposades al sol, per la temperatura que assoleix la fibra.
No, si el drenatge de la gespa i la base són correctes. Una base perforada evacua entre 50 i 100 litres per hora i m², prou per a una pluja intensa. Els entollaments vénen gairebé sempre d'una base inferior massa compactada, d'un terreny argilós o de la manca de pendent en superfícies dures.
Sí, és un problema real i documentat. Els vidres de baixa emissivitat lleugerament còncaus poden concentrar la llum solar sobre una franja estreta i superar la temperatura de deformació de la fibra en poques setmanes. No ho cobreix cap garantia. Si observes una franja de gespa descolorida o fosa, la solució passa per una làmina o un tendal en aquesta finestra.
Una gespa amb fibra estabilitzada resisteix sense descolorir-se el clor d'una piscina domèstica i l'aigua salada. El que sí que convé és esbandir amb aigua dolça un parell de vegades cada estiu la zona de sortida de la piscina, perquè la sal i el clor dipositats apelfen la fibra a llarg termini.
Si està ben fixada, sí. El punt feble són les cantonades i el perímetre: en àtics i terrasses exposades convé reforçar la fixació a tota la vora i, si no es pot perforar, fer servir adhesiu de perímetre continu o posar-hi llast amb sorra de sílice.
Sí, en terrasses cobertes, porxos, zones de joc o aparadors. A l'interior no hi toca el sol, així que la degradació UV deixa de ser un problema i dura molt més. Convé triar una alçada baixa, de 20 a 25 mm, més còmoda d'aspirar i de mantenir.
No és el seu ús. El pes d'un vehicle aixafa la fibra de manera permanent i el gir de les rodes l'arrenca. Per a zones de pas de vehicles hi ha solucions específiques amb cel·les de reforç, que són un producte diferent.
Olors, neteja, seguretat i quin model aguanta millor amb gossos.
No, si el drenatge és suficient. Amb una base que evacuï a partir de 80 litres per hora i m², l'orina travessa de seguida en lloc de quedar-se retinguda. L'olor apareix quan el drenatge és escàs o quan la base inferior està compactada en excés i impedeix la filtració.
Retira els sòlids cada dia, igual que en gespa natural. Cada dues setmanes, esbandeix amb mànega la zona que faci servir el teu gos. Si apareix olor, una solució d'aigua amb vinagre blanc al 10 % la neutralitza sense fer malbé el làtex; també funcionen els netejadors enzimàtics específics.
Amb un ús normal, no: la fibra sintètica no es pela ni deixa clapes com la gespa natural. El risc és en els gossos que furguen, que poden aixecar el perímetre. La solució no és canviar de gespa sinó reforçar la fixació: claus cada 15 cm en lloc de cada 25, i remat de vora enterrat.
Una gespa que compleixi la norma EN 71-3 està lliure de metalls pesants per sobre dels límits fixats per a joguines. Tot i així, la fibra no està pensada per ser ingerida: si el teu gos la mossega de manera compulsiva, convé supervisar-lo les primeres setmanes fins que en perdi l'interès.
S'acaben tres coses alhora: el fang que entra a casa cada vegada que plou, les clapes grogues que l'orina crema a la gespa natural, i els herbicides i adobs del sòl, que són un risc real en un animal que llepa l'herba. A canvi, cal assumir un esbandit periòdic de la zona que faci servir el gos, que en gespa natural no cal.
Sí. Aquests paràsits necessiten humitat i matèria orgànica per completar el seu cicle, i la gespa artificial no els l'ofereix. No és una barrera absoluta —l'animal els pot portar de fora—, però elimina el reservori del mateix jardí.
Entre 30 i 40 mm. Per sota resulta poc còmoda perquè l'animal s'hi ajegui; per sobre de 45 mm els residus sòlids i el pèl s'enreden entre les fibres i la neteja es torna feixuga.
Pot resultar incòmoda en les hores centrals de l'estiu sobre superfícies molt exposades. Preveu una zona d'ombra, tria tons oliva en lloc de verd fosc i rega amb mànega abans que l'animal surti: la temperatura superficial baixa de seguida.
Els gats conviuen bé amb la gespa artificial i no solen furgar com els gossos. L'únic inconvenient és que alguns la fan servir de sorral; es resol mantenint un sorral atractiu a prop i esbandint la zona afectada.
Sí: el que fa que una gespa funcioni amb animals és igual per a tots. Drenatge alt perquè l'orina no es quedi a dalt, fibra ben ancorada que aguanti les ungles i una base que es pugui esbandir amb aigua. El que canvia és l'ús: amb gos, pesen les curses i l'olor; amb gat, que les vores i les juntes estiguin ben rematades; amb conills i conillets d'índies, que rosegen, només té sentit en una zona de joc supervisada.
Amb un ús normal, no. La fibra va inserida i fixada al suport, així que l'ungla rellisca en lloc d'enganxar-se com en un rascador. On sí que pot fer mal és en una vora solta o en una junta mal encolada, que un gat insistent acaba aixecant. Rematar bé el perímetre i deixar un rascador a prop resol gairebé tots els casos.
Pot fer olor abans que amb gos, perquè l'orina de gat és més concentrada. Amb drenatge alt no es queda retinguda, però convé esbandir amb aigua abundant tan bon punt es localitza la zona i aplicar un netejador enzimàtic, que descompon les restes que causen l'olor en lloc de tapar-la. Si el gat repeteix al mateix lloc, el que sol fallar és el sorral: poc net o mal situat.
Per a una zona de joc o de passeig supervisat, sí: és seca, no hi ha fang ni plantes que puguin ser tòxiques i el conill no pot excavar una sortida sota la tanca. Com a terra del recinte on passa hores sol, no: els conills i els conillets d'índies rosegen, i empassar-se fibra sintètica pot provocar una obstrucció intestinal. Si veus que l'arrenca, retira-la de la seva zona.
Sí, si es tria i s'instal·la per a aquest ús. Fibra curta de 20 a 30 mm, que no reté pèl ni residus; drenatge alt sobre una base d'àrid amb pendent cap a un desguàs; perímetre ancorat i juntes encolades, perquè uns quants gossos jugant aixequen una vora solta en pocs dies. I una rutina real: retirar els sòlids diverses vegades al dia i esbandir cada dia la zona d'orina.
Materials segurs, esmorteïment de caigudes i zones de joc.
Sí, sempre que compleixi la norma EN 71-3 de metalls pesants, la mateixa que s'aplica a les joguines. A més, elimina el fang, els insectes del sòl i la necessitat d'herbicides o adobs, que són un risc real en un jardí amb nens que es porten les mans a la boca.
Per si sola, poc: esmorteeix una mica més que una rajola, però no compleix la norma EN 1177 d'àrees de joc. Per això cal instal·lar-la sobre una base esmorteïdora d'escuma, el gruix de la qual es dimensiona segons l'alçada de caiguda lliure del joc.
Depèn de la fibra. Els filaments amb nervi central rígid, pensats per resistir el pas, són més aspres. Per a zones infantils hi ha fibres suaus sense nervi rígid, notablement més agradables al tacte i que no produeixen les cremades per fregament típiques de la gespa esportiva.
Un gronxador sí, ancorat a la seva pròpia base i no a la gespa. Una piscina desmuntable s'hi pot deixar uns dies, però si hi roman setmanes aixafarà la fibra i crearà una zona d'humitat permanent que afavoreix la floridura. Si hi ha d'estar tota la temporada, millor col·locar-la sobre paviment.
Sí, i és una aplicació habitual. En aquest cas cal atendre dos requisits afegits: la classificació de reacció al foc i, si hi ha jocs amb alçada de caiguda, l'esmorteïment segons l'EN 1177 mitjançant una base específica sota la gespa.
Pot generar una mica de càrrega estàtica en ambients molt secs, sobretot si els nens s'hi llisquen a sobre. És inofensiva i es redueix amb la humitat ambiental; un esbandit ocasional l'elimina del tot. Les gespes amb sorra de sílice gairebé no en presenten.
Quant dura, què l'espatlla, què cobreix la garantia i com reparar-la.
Entre 10 i 20 anys. Un model de gamma mitjana amb protecció UV en orientació sud a la Mediterrània manté un bon aspecte uns 12 anys; en orientació nord o amb ombra parcial pot superar-ne els 18. La gamma bàsica volta els 7-10 anys.
La verticalitat de la fibra a les zones de pas, que es perd abans que el color. El segon símptoma és la pèrdua de saturació del verd per radiació ultraviolada. La base de làtex és l'última a fallar, llevat d'instal·lacions amb drenatge deficient.
Sí, amb el temps. Les gespes de qualitat porten estabilitzadors UV barrejats a la massa de la fibra, no aplicats en superfície, cosa que endarrereix molt el procés. La garantia de color, de 5 a 15 anys segons la gamma, és precisament la que cobreix aquest deteriorament.
Quan la fibra es trenca en doblegar-la entre els dits en lloc de recuperar-se, quan es veu la base entre les fibres en més del 20 % de la superfície, quan les juntes s'han obert i no responen a un nou encolat, o quan el drenatge ha deixat de funcionar i es formen bassals.
Sí. Es retalla la zona afectada en un rectangle net, s'hi col·loca un pedaç del mateix material amb banda d'unió per sota i s'enganxa. Per això convé guardar els retalls grans de la instal·lació: seran exactament del mateix to i de la mateixa partida, cosa gairebé impossible d'aconseguir anys després.
La garantia comercial del fabricant cobreix la decoloració per radiació ultraviolada durant els anys indicats. No cobreix danys per instal·lació incorrecta, cremades per brases o reflexos, taques de productes químics, aixafament per mobiliari ni el desgast normal per l'ús. A banda, la garantia legal de conformitat de 3 anys cobreix els defectes de fabricació.
Raspallar-la cada dos mesos és el més eficaç i el que menys gent fa. A més: canviar el mobiliari de lloc periòdicament, esbandir la pols dues o tres vegades l'any, evitar barbacoes directament a sobre i revisar el drenatge un cop l'any després d'una pluja forta.
És reciclable, però requereix plantes específiques que separin el polietilè de la fibra del polipropilè i el làtex de la base. A Espanya hi ha gestors que l'accepten, tot i que la xarxa encara és limitada. Alguns fabricants ofereixen productes amb base 100 % polietilè, reciclables com un sol material: si la circularitat t'importa, és una pregunta que val la pena fer en comprar.
Aigua, biodiversitat, microplàstics i reciclatge, sense ornaments.
Té avantatges i inconvenients, i depèn del context. A favor: estalvia de l'ordre de 600 litres d'aigua per m² i any en clima mediterrani, elimina herbicides, adobs i les emissions de la segadora. En contra: és un producte derivat del petroli, no absorbeix CO₂, redueix la biodiversitat del sòl i al final de la seva vida genera un residu difícil de reciclar. En zones amb estrès hídric, el balanç sol ser favorable; en zones plujoses, molt menys.
Sí. Una superfície de gespa artificial deixa de ser hàbitat per a insectes, cucs de terra i microfauna del sòl. Si et preocupa, una solució raonable és combinar: gespa artificial a la zona d'estar i de pas, i parterres amb plantes autòctones i de baix consum hídric a la resta. Conserva la biodiversitat on de veritat aporta i estalvia aigua on no.
La fibra es desgasta amb l'ús i pot alliberar partícules, tot i que en quantitats molt inferiors a les dels camps esportius amb farciment de cautxú granulat. La normativa europea ha restringit els farciments polimèrics en instal·lacions esportives amb un període de transició; la gespa decorativa domèstica, que es llasta amb sorra de sílice en lloc de cautxú, no se'n veu afectada de la mateixa manera.
Localment sí. Com que no hi ha evapotranspiració, la superfície assoleix temperatures més altes que una gespa viva i contribueix a l'efecte illa de calor en entorns urbans. En terrasses i patis petits l'efecte és perceptible a l'estiu. Preveure ombra —vegetació, tendal o pèrgola— el mitiga de manera notable.
Sí, i sol ser la millor solució. Reservar la gespa artificial per a la zona d'ús i dedicar la resta a xerojardineria amb espècies mediterrànies manté el jardí viu, redueix el consum d'aigua i evita convertir tota la parcel·la en superfície sintètica.
Depèn de l'ordenança de cada municipi. La gespa artificial amb base drenant i sobre terreny natural sol computar com a permeable, però no sempre, i sobre una solera de formigó normalment no. Si la teva parcel·la està subjecta a un percentatge mínim de superfície permeable, convé consultar-ho a l'ajuntament abans de projectar.
Permisos, terrasses de comunitat, impermeabilització i sequera.
En terrasses d'ús privatiu normalment sí, sempre que no s'alteri la impermeabilització ni l'estructura i no es modifiqui l'aspecte exterior de l'edifici. Convé revisar els estatuts de la comunitat i, en cas de dubte, comunicar-ho per escrit a l'administració de finques abans d'instal·lar-la.
Per a una instal·lació domèstica sobre una superfície existent, normalment no: no és obra major. Si implica moviment de terres, modificació de desguassos o afecta elements comuns, pot requerir comunicació prèvia. Cada ajuntament té els seus criteris, així que una consulta ràpida evita sorpreses.
Mai. Un clau que travessi la tela asfàltica genera una filtració que acabarà apareixent al pis de sota, amb la responsabilitat que això comporta. Sobre una superfície impermeabilitzada la gespa es fixa exclusivament amb adhesiu de perímetre.
N'hi pot haver si la intervenció és visible des de la via pública. En zones amb protecció patrimonial convé consultar l'ajuntament abans d'instal·lar-la en terrasses o patis visibles des del carrer.
No, perquè no requereix reg. De fet, durant els episodis de sequera dels últims anys a Espanya, la prohibició de regar zones verdes ornamentals va ser un dels motius principals pels quals molts propietaris van fer el canvi.
Preus, pagament, terminis, lliuraments i dret de desistiment.
El preu que es mostra és per metre quadrat amb IVA inclòs. En indicar els m² que necessites, el sistema arrodoneix a l'alça segons l'amplada de rotlle triada —2 o 4 metres—, perquè el tall es fa sobre el rotlle complet, i mostra l'import exacte abans d'afegir-lo a la cistella.
Entre 2 i 4 dies laborables a la península. Surten en un sobre per correu ordinari, així que es lliuren directament a la bústia: no cal que hi hagi ningú a casa. Rebràs un correu electrònic quan surtin.
Sí: ni les mostres ni l'enviament tenen cost, i demanar-les no genera cap comanda ni obligació de compra. Són retalls de 10 × 15 cm del sobrant de rotlle, així que ens costa menys enviar-te'n tres que gestionar una devolució de 40 m² del color equivocat.
Fins a tres per sol·licitud, que és el que cal per decidir: dos candidats reals i un comodí. A partir d'aquí la comparació deixa d'aclarir i comença a confondre. Si més endavant vols veure altres models, escriu-nos i te'ls enviem.
Targeta de crèdit i dèbit, Apple Pay, Google Pay i Bizum, processats per Stripe. Les dades de la targeta no s'emmagatzemen en cap moment a la botiga: el pagament es fa íntegrament a l'entorn segur de la passarel·la.
Entre 3 i 5 dies laborables per a la península des de la confirmació del pagament. Les comandes amb tall a mida fetes abans de les 14:00 d'un dia laborable es preparen aquell mateix dia.
Enrotllada sobre un tub de cartró i protegida amb film. Fins a 30 m² viatja per missatgeria estàndard amb lliurament al domicili; per sobre d'aquesta quantitat s'envia en palet amb lliurament a peu de carrer. Tingues en compte que un rotlle de 4 × 10 metres pesa uns 100 kg: convé preveure dues persones.
Sí, però amb un pressupost específic pel sobrecost del transport marítim i, en el cas de les Canàries, Ceuta i Melilla, pels tràmits duaners i els impostos locals. Escriu-nos amb el codi postal i els m² i et donem un preu tancat.
Disposes de 14 dies naturals des de la recepció per desistir de la compra, d'acord amb la normativa europea. El producte s'ha de retornar sense instal·lar i en l'embalatge original. Els talls a mida fets expressament per a una comanda poden quedar exclosos del dret de desistiment; s'indica sempre abans de comprar.
Si desisteixes de la compra sense que hi hagi cap defecte, els costos directes de la devolució van a càrrec teu: orientativament entre 40 i 90 € segons la quantitat i la destinació, pel pes i el volum del material. Si el producte és defectuós o no es correspon amb el que has demanat, la devolució va a càrrec de la botiga.
Revisa l'embalatge abans de signar i, si hi observes danys, indica-ho per escrit a l'albarà del transportista: és el que permet reclamar després. Comprova també que el nombre de paquets coincideix amb l'albarà. Després posa't en contacte amb la botiga amb fotografies de l'estat en què va arribar.
Sí. Indica el teu NIF o CIF a l'adreça de facturació durant el procés de compra i rebràs la factura amb l'IVA desglossat, vàlida per a deducció si compres com a empresa o autònom.
Explica'ns el teu cas —superfície, ús, si hi ha mascotes o nens— i et donem una recomanació concreta. També enviem mostres gratuïtes perquè jutgis el color i el tacte amb la teva pròpia llum.
Lunes a viernes, 8:00–21:00 · +34 664091942
Ets un sistema automàtic? Tens aquesta mateixa informació en text pla (en castellà) a /faq.txt.