S'acaben tres coses alhora: el fang que entra a casa cada vegada que plou, les clapes grogues que l'orina crema a la gespa natural, i els herbicides i adobs del sòl, que són un risc real en un animal que llepa l'herba. A canvi, cal assumir un esbandit periòdic de la zona que faci servir el gos, que en gespa natural no cal.

No, si el drenatge és suficient. Amb una base que evacuï a partir de 80 litres per hora i m², l'orina travessa de seguida en lloc de quedar-se retinguda. L'olor apareix quan el drenatge és escàs o quan la base inferior està compactada en excés i impedeix la filtració.

Retira els sòlids cada dia, igual que en gespa natural. Cada dues setmanes, esbandeix amb mànega la zona que faci servir el teu gos. Si apareix olor, una solució d'aigua amb vinagre blanc al 10 % la neutralitza sense fer malbé el làtex; també funcionen els netejadors enzimàtics específics.

Entre 30 i 40 mm. Per sota resulta poc còmoda perquè l'animal s'hi ajegui; per sobre de 45 mm els residus sòlids i el pèl s'enreden entre les fibres i la neteja es torna feixuga.

Amb un ús normal, no: la fibra sintètica no es pela ni deixa clapes com la gespa natural. El risc és en els gossos que furguen, que poden aixecar el perímetre. La solució no és canviar de gespa sinó reforçar la fixació: claus cada 15 cm en lloc de cada 25, i remat de vora enterrat.

Una gespa que compleixi la norma EN 71-3 està lliure de metalls pesants per sobre dels límits fixats per a joguines. Tot i així, la fibra no està pensada per ser ingerida: si el teu gos la mossega de manera compulsiva, convé supervisar-lo les primeres setmanes fins que en perdi l'interès.

Pot resultar incòmoda en les hores centrals de l'estiu sobre superfícies molt exposades. Preveu una zona d'ombra, tria tons oliva en lloc de verd fosc i rega amb mànega abans que l'animal surti: la temperatura superficial baixa de seguida.